gràcies per passar per ací

dimarts, 31 de maig de 2016

NOVA VESTIMENTA?

De vegades la vida a l'aula t'obri els ulls o te revela realitats que no percebies. Hui els alumnes no entenien perquè el protagonista de la narració que estàvem fent havia de canviar-se de roba en arribar a casa. Al provar d'explicar els motius m'he ficat a comparar el que era i el que és tindre i utilitzar la roba d'acord a la situació i el moment.
Tots tenim més roba de la que necessitem a l'armari i costa comprendre que no fa mots anys només es podia triar entre dos indumentàries: la d'eixir al carrer en moments d'oci (incloent esdeveniments i actes socials) i la d'estar per casa, és dir, la de feina: menys nova i més deteriorada.
En els temps que corrent i si vols estar a la moda has d'utilitzar pantalons esgarrats que abans no aprofitaven ni per a estar per casa, tal vegada per anar al tros a cremar llenya i poc més.
El desgavell de la moda veu bé que ara anem pel carrer ensenyant genolls o altres parts de les cames i no ho relaciona en estar arruïnat i no tenir diners per anar amb roba sense forats.
Recorde a ma tia Maria que era experta en sargir (solsir) i arreglar tot tipus de roba per fer-li perdre l'aspecte de drap. Qualsevol foraet havia de ser “solsit” i dissimulat. Fer bé eixa feina garantia poder ficar-se una roba que ja no era vergonyós ensenyar.
Ja fa temps que la moda no sap que inventar (tot ha estat ja moda en algun moment) i ha entrat en l'àmbit de l’absurd. Primer va ser que no tenyir-se el monyo i dur-lo bicolor s'anomenà la moda de les metxes californianes. No és que no pugueres pagar-te el tint.. és que dur la ratlla (de mil·límetres o centímetres) està ben vist. 

Ara són els texans: quan més trencats i foradats els dugues més modern eres.


No és que no pugues comprar-te'n de nous perquè se t'han esgarrat, és que vols ser el més atrevit i cridaner.
I en aquesta  conjuntura vés i explica-li als alumnes adolescents que quan arribes a casa te canvies i fiques roba "velleta" que en el pitjor dels casos estarà també quasi esgarrada perquè així conserves millor la que has de ficar-te quan ixes de casa.
No sé si es pot de moda o d'atreviment perquè allò que era vergonyós ara és el que "mola", encara que puga resultar ridícul.
Amb tot m'alegra saber que no sols a mi me incomoda la "modernitat ". Deixe enllaç que inclou referències etimològiques.
O tempora, o mores!