gràcies per passar per ací

dimarts, 26 d’abril de 2016

SEGUIDORES DE SAN ISIDORO

Desde que hace un par de semanas oí la misma "historia" sobre el origen de la expresión "craso error" tenía previsto escribir sobre ello. Casualmente el hecho sucedió en Cartagena, ciudad en la que se cree nació san Isidoro de Sevilla al que se festeja hoy en el  santoral de la Iglesia y que fue primer estudioso español de etimologías en el siglo VI de nuestra era.
 La "historia etimológica" nos la contaron en el transcurso de las XII jornadas de Cultura Clásica.com y el primero que lo hizo fue un conocido escritor; el segundo un guía local. Ambos creen que el adjetivo de la expresión hace referencia a unos de los componentes del primer triunvirato formado por el propio Craso, Pompeyo y César. Según la explicación que nos dieron (y que se puede encontrar en internet) el fracaso de una campaña emprendida por el acaudalado Craso sería el motivo de hablar de un gran error al referirnos a él con el nombre del triunviro derrotado.
El amigo latinista Germán y yo misma nos miramos sorprendidos después de escuchar por segunda vez en dos días la supuesta explicación  y pensamos en la Lingua Latina de Örberg donde el adjetivo "crassus" es aplicado a Quintus, un niño con demasiado peso para una rama "tenuis" (delgada).  Por consiguiente en latín clásico tiene el significado de grueso que resulta evidente cuando se usa acompañando a la palabra error.
Que una etimología resulte ser ficticia no deja de ser una "contradictio in terminis" en toda regla. La palabra griega "ethymos" significa "verdadero" y cuándo estudiamos esa rama lingüística pretendemos arrojar luz sobre el significado exacto de los términos. 
 Como todo en esta vida tiene excusa, frente a la etimología científica, tenemos la popular y en ésta cabe de todo: también aquello que por repetirse acaba pareciendo cierto.
La verdad es que me cuesta creer que personas de letras den como válido aquello que podría no serlo, pero como ya decía Plinio: Nullum tam imprudens mendacium est ut teste careat" ("no hay mentira tan imprudente que carezca de testimonio") . 
Para quienes quieran conocer más sobre las etimologías de san Isidoro aquí dejo enlace interesante a un texto con versión doble: bilingüe etimologías.
Y otro enlace para los incrédulos como yo que piensan que se comete un error al considerar el origen "histórico" de craso error.



dimecres, 20 d’abril de 2016

PORTES OBERTES

L’IES Broch i Llop farà esta setmana un horari del tot inusual: obrirem divendres la vesprada i dissabte tot el dia. Aquesta “anomalia” té una doble explicació: divendres dia 22 d’abril  tornarem a tindre una jornada de portes obertes. El centre podrà ser visitat per qui vullga conèixer millor les instal·lacions, professorat  i oferta educativa. Els temps que corren han fet habitual esta pràctica “comercial” que no a tots ens entusiasma, però que ens obliga a replantejar-nos l’atractiu de les assignatures que oferim i que per desgràcia entren en competència amb d'altres també interessants.



Dissabte el motiu d’obrir el centre és altre: per  quart any consecutiu els alumnes majors de divuit anys que vullguen intentar obtindre el títol de Batxillerat podran fer les proves que acrediten eixa titulació. La progressió dels aspirants ha anat a la baixa perquè les proves requereixen, entre altres,  un bon nivell en les llengües de la Comunitat, d’anglès (francès, italià..) i a més, segons la modalitat a la que cada alumne vullga optar,  hi ha que demostrar coneixements que habiliten als aspirants a poder presentar-se a les proves PAU.

La primera convocatòria fa quatre anys va ser un reclam per un nombrós grup de persones, però en les successives ocasions el número de matriculats ha disminuït, mentre que els resultats han millorat. És evident   que qui ve ara a examinar-se ho fa millor preparat i no a provar sort, com va parèixer ser  el primer any en què es van realitzar les proves.

dilluns, 18 d’abril de 2016

ARA PACIS

El proper divendres dia 22 d'abril arriba a Vila-real un espectacle de Xarxa Teatre: Ara Pacis. Es tracta d'un  muntatge que aprofundeix en el missatge pacifista. El títol fa referència als altars de la guerra que construïen els romans perquè els déus no els abandonessin i poguessin gaudir de llargs períodes sense violència. 
Uns altars que van acabar convertits en cendres per noves guerres o religions. Aquesta dicotomia ha acompanyat des de sempre a l'ésser humà: la pau com un esperat desig contra la violència com un mitjà per solucionar els nostres problemes.
En la pàgina de la companyia s'explica que Xarxa utilitza totes les tècniques escèniques habituals en els seus muntatges –itinerància, grans elements mòbils, ús escènic de la pirotècnia, efectes lumínics espectaculars…- per posar davant els ulls de l'espectador la transformació d'una societat agrària i festiva que acaba per sucumbir al furor bel·licista. En definitiva, Ara Pacis II és un cant a la pau amb l'esperança que aprenguem, per fi, dels errors del passat. La ceguera de l'home és el combustible per a la guerra.
Deixe un vídeo del que és l'obra. Podrem vore'l en directe a partir de les 22'30 hores a la Plaça Major.