gràcies per passar per ací

dilluns, 11 de maig de 2015

SELFIES

        Hi ha modes que no puc entendre.
        El narcisisme de la societat en què vivim ens condueix a extrems que ratllen el ridícul i que com un virus s'estenen sense possible marxa enrere.
        Diuen que fa molts anys que es va fer el primer selfie i que no va ser una sinó vàries les persones que se van autofotografiar l'any 1920. Em pareix comprensible que en aquell moment tots els presents vulgueren eixir en la foto quan no hi havia ningú fora del grup que puguera fer-la .


         D'allò que explica el primer selfie al que ocorre avui en dia n'hi ha un bon tros. Hi ha gent que es passa la vida autocontemplant-se i fotografiant-se, no sols quan ix de viatge, sinó dins de casa com si es tractara d'un ritual diari. ¡Què poca feina tenen alguns! ¿Com es pot perdre el temps ideant una nova "pose" o un nou fons per al proper selfie?  Quina deu ser la finalitat d'eixe dessig d'autocontemplació? 


Volen recrear-se en la seua bellesa com Narcís al llac??  Voldran comprovar que segueixen igual o més guapos que el dia anterior? Necesiten penjar una nova imatge al seu perfil de facebook o altres plataformes per a provocar el comentari dels seus "amics"?
          Porca misèria!! O quanta egolatria! Què generació hem parit?? Quins models de comportament per als que ens imitaran?? O tempora! O mores!.
          La repulsa que me provoca aquesta moda ha de tindre la seua "ombra" en una part del meu inconscient en la que els meus pares van deixar escrita la poca estima la poca estima que em devia procurar cap a la meua pròpia imatge i que deu ésser just tot el contrari del que una gran majòria de xiquets, adolescents i joves adults (que es resisteixen a abandonar l'etapa d'adolescència) han aprés i imprés en la seua personalitat autocontemplativa.


          

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada