gràcies per passar per ací

dimarts, 26 de maig de 2015

ADEU, RULLA

Acomiadar-se no sol ser fàcil. Tots ho sabem. Hi ha vegades que amb l’adéu li dius “per sempre més” a gran part de la vida. Passa quan un ésser volgut que coneixem des que tenim records, ens deixa perquè la mort ve a per ell. Diumenge passat, i com si d’un familiar es tractara, vam haver d’acomiadar-nos de Carmen la rulla. El carrer Salvador perd una veïna que havia viscut allí quasi noranta anys, els que tenia. El carrer es fa vell i l’edat dels que hi viuen és prou alta. La “sinyo” Carmen és per als de la meua edat com una segon mare. La seua mort ens deixa un poc orfes.
El deteriorament físic que la recloïa a casa els darrers anys, feien molt difícil vore-la pel carrer xerrant amb les seues estimades veïnes, però aquestes la visitaven diàriament per fer-li companyia o per oferir-li la seua disponibilitat per al que li fera falta.
Des que Sancho, el seu home, va morir fa ara poc més de set anys, la rulla va començar a morir-se, com li va passar a la dona de Séneca segons comptava Tàcit en Annales.
La “sinyo” Carmen no és una persona que haja fet res excepcional, ni és coneguda com el seu home, pel seu talent musical, però per als qui hem viscut a prop d’ella durant tota la vida, la seua absència la notarem i ens plena de tristesa. En un carrer tan menut com el nostre, cada casa és una peça d’un xicotet mosaic on tots els membres són importants, i cada volta que es perd una d'aquestes peces notem que tot ell agonitza.  Només les sorolloses i normalment incíviques penyes ocupen les cases que es buiden i fan cada dia més difícil viure allí, sobre tot en festes.

La rulla se n'ha anat i ens deixa tristos i melancòlics. Requiescat in pace la nostra estimada "sinyo" Carmen.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada