gràcies per passar per ací

dijous, 30 d’abril de 2015

PONS, PONTIS

L'any 2015 ens retroba amb els ponts al calendari laboral. Fa molt de temps que és difícil tenir un cap de setmana llarg en ser festiu el divendres o el dilluns i així poder convertir en tres els normalment dos dies no laborables del cap de setmana.
Enguany esta circumstància es repetirà en diverses ocasions, i els propers dies són la primera. L'1 de maig és festa i cau en divendres, o el que és el mateix: un pont apareix a la vista.

A més, i per qüestions de casualitats (o no) hi ha un fum d'activitats que poden omplir les hores festives. A Vila-real i ja en l'edició número vint-i-vuit es podrà veure el Festival de teatre al carrer. Ací teniu més informació sobre aquest esdeveniment que començarà el dia 30 d'abril i es realitzarà fins al 3 de maig.


  També hi han programades actuacions musicals que no es hauríem perdre i que tenen com a protagonista la trompa. La primera serà el dia 1 i la darrera com a colofó és el concert del diumenge a les 19'30 hores a l'Auditori Rafael Beltrán de Vila-real.

I si voleu eixir del poble i apropar-vos a un lloc que recrea els principis del segle XX, la cita està a Vilafames on tindrà lloc una fira digna de ser visitada: la mostra tradicional en la seua dotzena edició: Vilafamés 1900.


dimecres, 22 d’abril de 2015

A RAJAPLOMA

Fer-ho tot (o quasi tot) a rajaploma és un costum modern.

 L'excés d'informació i la rapidesa que ens envolta fan realment dificultós fer les coses d'una altra manera perquè ens hem acostumat a la superficialitat i a la falta d' aprofundiment: fem viatges exprés a qualsevol part del món facilitats per companyies de baix cost, que relativitzen les distàncies entre punts llunyans en el mapa i que permeten anar on vulgues sense massa despeses, encara que després no hi pugues romandre perquè l'estada i altres dispendis ho fan difícil.
 Recorrem al menjar ràpid per comoditat o falta de temps (tot i la moda dels programes televisius on els cuiners fan filigranes).

Les noves tecnologies, sinònimes de velocitat i immediatesa viuen dins del nostre mòbil, eixa prolongació de la nostra mà, sense la qual ens sentim perduts i desorientats.

Recrear-se en la lectura és una tasca cada vegada més complicada. Llegim twits en dècimes de segon, missatges de whassap accelerats i sense barreres ortogràfiques. Tot a rajaploma: no hi ha temps per a més. Sembla que les imatges valen més que milers de paraules (malgrat els convincents arguments de Jesús Tusón al seu assaig). Inclús a la blogosfera s'evidencia el declivi de la comunicació escrita. Molts, que fa cinc anys escrivíem amb prou assiduïtat hem abandonat el costum. Alguns per estar de dol (com jo, que lamente la pèrdua d'un amic) i d'altres perquè, seduïts pels mitjans de comunicació més ràpids veuen obsolets els que fa una dècada eren novedosos i lloables blocs.