gràcies per passar per ací

dissabte, 10 d’agost de 2013

QUASI DIVÍ

Aquesta és l'entrada que no haguera volgut escriure. 
En estiu no publique, però la vida i en este cas la mort fa precís fer una excepció i dedicar un sentit homenatge a Juanvi, el nostre Hermes, que aquesta darrera matinada se n'ha anat cap a l'Hades.
Si morir jove i fer-ho tenint tota l'energia vital és regal dels estimats pels deus, aquest és sense dubte el cas del nostre company.
Juanvi era tan important per a la gent clàssica que trobarem molt a faltar, no sols el seu gran somriure, sinò la seua incessant i entusiasta tasca a favor de la nostra àrea d'estudi.
No recorde quan la vida va creuar els nostres camins per primera vegada, però han estat tantes les vegades que ho ha fet els darrers quinze anys que el seu record serà per a mi tan incombustible com la meua pròpia memòria deixe.
El primer encontre important amb ell va ser quan va aprovar l'oposició. Jo estava en el tribunal en el que es va examinar i recorde que va patir molt perquè la sort no el va acompanyar en el tema de la tancada. Havia fet unes precioses traduccions, però les boles que li van tocar per a l'exposició oral no eren gens lluïdores. A la fi es va decidir pel tema de la literatura judicial. Va defensar un tema realment poc atractiu i ho va fer amb totes les ganes del món, com ho va fer tot sempre.





La darrera vegada que el vaig vore va ser fa tres setmanes, hores abans de que la tensió arterial li jugara la pitjor jugada. Va ser la vesprada del dia 19 de juliol i estàvem en un lloc paradisíac gaudint de l'Iter inter pares, un projecte en el que havia participat entusiastament. El nostre grup de treball va preparar un joc per a endevinar a partir de cinc pistes el personatge ocult de l'antiguitat i Juanvi va participar com un xiquet. Es va alçar un munt de vegades per a dir-me a l'oïda quina era la resposta que creia correcta. 
Les tres vesprades que va compartir amb nosaltres estava content i ple de vida. Res feia presagiar que les Parques havien decidit endur-se'l ja.
 Ell s'havia acomiadat dels lectors del seu bloc amb un: ad septembrem i ara ens toca dir-li ad semper.
Tots els que el vam conèixer sabem que res serà igual i que mai li agrairem prou a Juanvi el que va fer per nosaltres des de l'Asessòria de clàssiques i des de totes les "mogudes" clàssiques en les que es va embarcar i ens va invitar a participar als altres.
Ara ja haurà travessat el llac amb la barca de Caront i haurà encontrat un lloc en els Camps Elisis, com li correspon a l'ésser valent i excepcional que va ser en el seu pas per la terra. El nostre Hermes no era diví però quasi ho semblava.
Que descanse en pau el nostre estimat Juanvi.

3 comentaris :

  1. Merche, una bonita entrada de homenaje. Seguro que está revolucionando los campos Elíseos con su sonrisa, su palabra amable y sus ganas de enseñar. Un beso

    ResponElimina
  2. M'ha agradat molt el post, Merche! Juanvi es mereixia tot el que de bó poguem dir... i més. Gràcies!

    ResponElimina
  3. Gràcies, Elena i Luis, pels comentaris.
    La família clàssica estem units en el dolor.
    Juanvi ens ha deixat orfes.
    Un abraç. Merche.

    ResponElimina