gràcies per passar per ací

dijous, 20 de juny de 2013

ESTIU PROVOCADOR

Com el que que no fa la cosa l'estiu s'ha manifestat ja.
Ha arribat un poc tímid, amb tempestes i maleses, però ell és així. No m'agrada molt aquesta estació de l'any, però haurem de passar-la de la millor manera que puguem. De moment acabant el curs amb les tradicionals "rebaixes" de la tercera avaluació i per primera vegada amb els exàmens de recuperació de segon de batxillerat avançats per la selectivitat que ha passat de setembre a juliol.
A la vista tinc un interessant projecte anomenat Iter inter pares, on una vintena de professors de clàssiques compartirem cinc dies de propostes de treball utilitzant el llatí i el grec com llengües vehiculars. 
I abans d'acomiadar-me per vacances, m'agradaria parlar de la provocació i l'enveja. Fa molt que no escric de temes "delicats" però darrerament he vist i sentit coses que em fan pensar en la poca idoneïtat que ens els temps que corren tenen manifestacions de caire públic.
 Crec que quan tanta gent es veu privada del mínim per a sobreviure, és una provocació exposar fotografies de dimensions colossals exhibint cossos nus plens de tatuatges. És el que hi ha al passeig de l'estació de Vila-real: un bon grapat de retrats de persones que mostren la seua pell convertida en llenç.  Està clar que a qui es deixa fer eixos gravats corporals li deuen agradar, però a molts altres no ens agraden i a mi personalment em semblen agressions contra el propi cos. 
Si l'art és o ha de ser provocació, les fotografies penjades de les que estic parlant ho són, però en temps de crisi com els que patim a més de provocar a mi em donen ràbia. Tantes famílies sense recursos, amb seriosos problemes per arribar a fi de mes i els que ens governen subvencionen aquest tipus d'activitat provocadora???? Ni ho entenc ni em sembla pertinent llançar els diners públics en frivolitats d'aquest nivell. 
Ah!! i enllaçant-ho amb l'enveja, que ningú pense que és un tema del sext pecat capital. No passe com l'altre dia en que una alumna cridava pel carrer (i crec que dirigint-se a mi): "envidiosa". No sé què li haurà fet pensar a la xiqueta que l'enveje per estar cursant un primer de PQPI. Si hi ha alguna cosa que em provoca llàstima (que no enveja) és un alumne al que se'l fa creure que matriculant-se i donant-li alguna cosa semblant a un títol de graduat ja té solventada la vida. Tampoc té excusa qui va idear aquest sistema de "reciclatge" d'alumnes on el vuitanta per cent dels matriculats no es mereixen el regal de rebre classes i menys d'acreditar-los preparació per al món del treball.
Per acabar un vídeo musical d'una provocadora que ha complit fa poc els cinquanta i que li fan pensar a una que es pot seguir donant canya a qualsevol edat.  Que passeu un bon estiu!!!!!!


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada