gràcies per passar per ací

dilluns, 11 de febrer de 2013

POESIA "DEMODÉ"?

Dissabte vam assistir a la representació De Miguel a Miguel, un espectacle que combina la recitació de poesies de Miguel Hernández amb la interpretació de música clàssica per part d'un pianista i una violoncel·lista.
Durant poc més de cinquanta minuts l’actor es posa en la pell del poeta oriolà i es deixa dur pel sentiment d'alguns poemes plens de passió i quasi sempre de dolor per l'amor o la llibertat perduts.
Veient la representació una cau en el compte de que la poesia és un exercici que requereix una introspecció pràcticament inexistent en el món que vivim. La velocitat en que ens movem és totalment incompatible amb la reflexió pausada que ens descobreix els sentiments que ens fan humans i que es reafirma al parlar sobre l’amor i de la seua pèrdua o llunyania.
Qui llig poesia avui en dia? És clar que mai ha estat un gènere literari massa majoritari ni de moda, però hui en dia la poesia ha perdut el seu lloc al món. Per trobar el seu vestigi , tal vegada aquest quede relegat a eixes presentacions que ens apleguen per internet on acompanyada de boniques imatges i música de fons, llegim una espècie de prosa poètica que ens recorda eixa part intangible de la que estem fets i que moltes vegades oblidem vivint en la superficialitat i en relacions fonamentades en xats i altres mitjans de comunicació ràpids com la xarxa i ,per això mateix, prou irreflexius i poc profunds.
Apropar als joves la poesia és tasca difícil i l’espectacle que vam vore  dissabte pot servir per a incitar la curiositat d'unes persones que estan en la millor edat de descobrir eixe gènere on poden trobar un mitjà per donar-li forma als seus sentiments enfrontats tan propis de l’adolescència.
L'única objecció que li trobe a l'obra que ens ocupa és que el so musical de vegades tapa la veu de l'actor i no permet escoltar bé la recitació.  

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada