gràcies per passar per ací

dimecres, 20 de novembre de 2013

dilluns, 18 de novembre de 2013

MAI SERÀ IGUAL

Dissabte, tres mesos després d'haver acomiadat a Juanvi, molts dels que formem la Gens Classica ens vam tornar a reunir a Sagunt en la Jornada que des de fa onze anys tenim com a fita anual.
Molts sabíem que  no seria el mateix d'altres anys. Ell, Juanvi, havia estat sense quasi adonar-nos l'amfitrió de l'encontre. 
Tots els que ens retrobàrem l'havíem conegut i el vam trobar a faltar. M'ha costat molt entendre perquè la seua desaparició m´havia resultat tant dolorosa i per fi dissabte vaig començar a fer-ho un poc. No havia estat només la seua vitalitat i el seu ànim el que ens havia creat el buit de la seua absència, Juanvi ens feia sentir estimats i la seua manera de saludar-nos com el millor amfitrió era la millor benvinguda i la millor "salutatio matutina" que podíem rebre quan el véiem en la Jornada. 
Ell va entendre la dita: si vis amari, ama i la va exercitar. L'estimàvem molt perquè  ell ens demostrava sense reserves el seu afecte i cordialitat.

Conforme em faig major me n'adone de que l'edat pot tindre efectes totalment diferents segons la persona: hi ha qui es torna reservat i circumspecte, sembla que ha perdut la memòria i ens ha oblidat. A alguns els diners o la posició social els ha fet enlairar-se i es veuen superiors. D'aquests tots coneixem exemples: antics amics o coneguts que de cop i volta no ens reconeixem pel carrer i passen de llarg com si ens haguérem tornat transparents. 
Però hi ha qui amb l'edat es fa savi i en lloc de sentir-se per damunt dels altres, és cada vegada més conscient de que tots formem una unitat i que res del que li passa al veí ens deu resultar indiferent: homo sum: nihil humani nihil a me alienum puto (Terenci). S'han donat compte de que no som el centre de l'univers, sinó estrelles de la mateixa constel·lació que donem voltes quasi al mateix ritme. Juanvi no sols havia arribat a aquest estat de maduresa, sinó que a més practicava l'empatia i la simpatia amb tots els que estàvem amb ell.

No, el dissabte no va ser una jornada més: va ser la més trista perquè Juanvi no tornarà a ser el nostre amfitrió i ningú com ell sabia fer-nos sentir a gust per estar entre amics. 

dimarts, 12 de novembre de 2013

INTERESSANTS PROPOSTES MUSICALS

El dia 22 de novembre serà la festa de santa Cecília, patrona dels músics. Per tal de commemorar la data hi haurà un concert de la Unió Musical La Lira a l' Auditori de Vila-real el dissabte dia 16 a les 22'30 hores. El programa estarà format per famoses peces musicals de pel·lícules  del compositor nord-americà Johm Williams
L'entrada és gratuïta amb invitació.

 El diumenge dia 17 serà moment per a fer memòria de l'aniversari del naixement del més famós músic vila-realenc: Francesc Tàrrega, nascut a la nostra vila el 21 de novembre de 1852.
Amb motiu de l'efemèride es realitzarà l'estrena de La Suite mística en la Sala de la Fundació Caixa Rural. Els encarregats d'aquest important esdeveniment són els components de la coral La Lira Ampostina, dirigida per Núria Francino (germana del conegut periodista). Comptarà amb la col·laboració del Cor de la Unió Musical La Lira de Vila-real.
L'acte està programat a  les 18 hores i l'entrada és també gratuta.
Teniu informació detallada d'aquest concert en el següent enllaç: Retaule místic en honor a Tàrrega.

dimarts, 5 de novembre de 2013

NOVA PROPOSTA PER AL CAP DE SETMANA

 El proper cap de setmana es presenta a Vila-real la VI MOSTRA ITINERANT DE CINEMA I VÍDEO INDÍGENA
Serà els dies 8, 9 i 10 de novembre a les 19'30 hores i a la Sala de Conferències de la Fundació Caixa Rural en la Plaça la Vila, 3.


Aquest és el programa preparat:


Divendres 8 de novembre
QUAN XOQUEN ELS MONS
- Los descendientees del jaguar (Poble Kichwa de Sarayaku. Equador, 2012)
- Duas aldeias, uma caminhada - Mokoi Tekoá Petei Jeguatá (Poble mbya guaraní. Vídeo nas Aldeias. Brasil. Documental, 2008)
Tertúlia amb:
- Adrián Gilberto Huilipán (poble maputxe, Argentina) Werken (portaveu) de la Confederación Mapuche del Neuquén

Dissabte 9 de novembre
LA MALEDICCIÓ DE LES “ENERGIES VERDES”
- Aj Ral Ch'och' - Hijas/os de la tierra. Despojo y resistencia en la Guatemala del siglo XXI (Poble Maia. Caracol Producciones. Guatemala. Documental, 2012)
- Somos viento: Resistencia en el Istmo contra el proyecto eólico de Mareña Renovables (Pobles ikoots i binniza'a. Ojo de Agua. México. Documental, 2013)
Tertúlia amb:
- Cata Ceto Raymundo (poble maia ixil, Guatemala). Coordinadora del Centre Kulbalib Xe'chulub (Nebaj)

Diumenge 10 de novembre
EL BUEN VIVIR: CONSTRUINT LA RESPOSTA
- ¿Vivir bien o vivir mejor? (Pobles indígenes de Bolívia. Sistema Plurinacional de Comunicación Indígena Originario Campesino Intercultural. Bolívia. Docu-ficció, 2012)
- Nuestra Madre Tierra - Kwe “Sx Kiwe Uma” (Poble Nasa. Tiempos modernos. Colòmbia. Documental, 2011)
- Construyamos soberanía alimentaria (Pobles indígenes de Bolívia. Sistema Plurinacional de Comunicación Indígena Originario Campesino Intercultural. Bolívia. Docu-ficció, 2012)
Tertúlia amb:
- Licarión Soto Mamani (poble aimara Bolívia). Secretari d'Educació i Cultura de la Comissió Social de la Confederación Sindical Única de Trabajadores Campesinos de Bolívia (CSUTCB)




dilluns, 4 de novembre de 2013

TEATRE SOLIDARI: LA HUELLA

El proper divendres 8 de novembre de 2013 es podrà veure a Vila-real:
La huella, peça teatral d'Anthony Schaffer interpretada per la Companyia Impulsa Teatre.
De l'original es va fer una adaptació cinematogràfica prou famosa en 1972

Hi ha dues funcions amb dues organitzacions beneficiàries:
20.00 h Auditori Municipal a benefici d’Acudim
23.00 h Auditori Municipal a benefici d’Afervill
El preu són 5 €.



L’obra se centra en dos personatges. Un d’ells és un escriptor d’èxit, veterà, Andrés  Muntaner (Sergi Mo), avorrit en la seua luxosa mansió; allí rep el que resulta ser l’amant de la seua esposa, un jove templat, desocupat, d'origen italià, Marc Tindle (David Fernández). 
Suposadament, la reunió té l’objecte d’arribar a un acord pel qual els amants puguen legalitzar la seua relació, casar-­se, amb l’acord previ per part del marit perquè firme els papers del divorci.

divendres, 1 de novembre de 2013

NEOLOGISMES

Es defineix "neologisme" com una paraula de nova incorporació a un idioma que pot haver estat creada per una sola persona o amb l'evolució de la llengua al llarg dels segles, i la seva utilització dependrà de l'acceptació del nou mot entre la comunitat de parlants
No sé si tot el món ho veu així, però  jo crec que hi ha una moda al voltant dels neologismes. Darrerament s'escolten paraules que no existien (o jo almenys no coneixia) i que volen "definir" noves realitats. El verb "vapear" (en valencià ¿vapejar?) és el que fa referència a tirar vapor per la boca en lloc de fum en el ritual d'introduir nicotina al cos humà.

Hi ha una empresa que ens està ensenyant una nova i incorrecta forma de fer l'antònim de limitat: in-limitat. No és més útil utilitzar il·limitat amb la correcta assimilació fonètica??? Serà per temes publicitaris que una no entén aquestes llicències lingüístiques.

Ahir vaig vore un banc que anuncia en castellà la "hipotica", un terme que vol ser el diminutiu de la tan popular i desagradable: hipoteca.

Jo ara proposaria buscar un nou terme que definira als membres del Congrés que abandonaven ahir els seus escons com si un bou haguera entrat al hemicicle amb la conseqüent por que això provocaria. No em pareix digne anomenar-los polítics. Un polític té com a prioritat la "polis", el benestar dels que la formen i amb els que adquireix un compromís seriós de representació i defensa dels interessos generals.
En un país on milers de families no poden arribar a fi de mes, on la ciutadania  es sent cada vegada més desprotegida, on tots ens sentim en la "corda fluixa", la classe política perd les formes i maneres per anar a agafar un avió.
Clar que sempre n'hi haurà qui vorà una vessant positiva al pueril comportament d'ahir: els nostres representants polítics amb la seua infatigable lluita per traure de la crisi a l'estat, decideixen fer circular els diners i gastar-los fent turisme i donant d'aquesta forma treball als que no en tenen.
Però jo, com César, pense que hi ha que parèixer honrat, no sols ser-ho, i polsar un botó i eixir corrent sense vore ni tan sols el resultat d'una votació sobre un tema seriós (la reforma de les pensions) no és la millor forma de fer "política". 
Com anomenarem a la classe política?  Hem de buscar un neologisme...està de moda.



dijous, 31 d’octubre de 2013

DE CUBA A VILA-REAL

La música de Cuba es podrà escoltar en l'Auditori de Vila-real el dia 9 de novembre a les 21 hores. Ens la duran Sedajazz Big Band i solistes de l'orquestra de València que acompanyaran la melodiosa veu de Sole Giménez.
El concert anomenat: Tributo a Bebo Valdés té com a fil temàtic la música d'una pel·lícula animada estrenada en 2011: Chico y Rita.

El preu de l'entrada són 12 euros.



dijous, 24 d’octubre de 2013

VITALITAT CLÀSSICA

No és cap novetat: els professors de clàssiques, en una gran majoria, som gent inquieta que s'apunta a les iniciatives que tenim al nostre voltant.
No som els primers en reunir-nos, però el Circulus Latinus de Sagunt comença demà el seu treball. Serà a la Domus Baebia a les cinc de la vesprada i estem convidats tots els que vulguem apropar-nos al llatí com a llengua viva.


També a Sagunt tenim la convocatòria de la Jornada Clàssica el dissabte dia 16 de novembre amb el següent i interessant programa
         9:00 ‐9:30 h. Recepció d’assistents al Saló d’Actes del Consell Agrari
         9:30‐10:00 h. Presentació de la Jornada
         9:30 ‐12:00 h. Ponències i experiències didàctiques
         Fluctuat nec mergitur: Una historia de la enseñanza de las
         Lenguas Clásicas en nuestro país por Emilio Canales
         LUDI EUROPAEI CLASSICI: Presentación del Proyecto Grundtvig
         por Enrique Martínez, José Brandão y Jacques Cohen
         Proyección AmoRomA con Arístides Mínguez y Pedro Pruneda
         12:00 a 12:20 h. Pausa
         12:20 a 12:50 h. Comunicació EUROCLASSICA: Classical Studies in  the   Netherlands con Hans Offereins y José Luis Navarro
         12:50 a 14:00 h. Conferència  Hermes pasa por Mercedes Madrid
         14:00 a 16:30 h. DINAR
         16:30 a 18:00 h. i 18:15 a 19:45 h. TALLERS
          - CEIP CRONISTA CHABRET
1. Multi Ludi Latine II. Antonio González Amador/Germán Muñoz
2. Παίγνια Ἑλληνιστί. Mario Díaz
3. Danses gregues. Àlex Andrés
4. Movilitza’t amb les clàssiques. Ana Ovando
5. La Comèdia Llatina: del text a l’escena. Pedro Sáenz
6. Itinera: la Domus dels peixos i la Via Portici. Carmen Antoni (arqueòloga)
- SAGUNTINA DOMUS BAEBIA
7. Lucernae. Ana Jiménez
8. Balnea et unguenta. Conxa Pont
- CASA DELS BERENGUERS
9. La màscara grega: Museum Scaenicum Graecolatinum. Gemma López
20:00 h. Conversationes et... VALETE!!!

dissabte, 19 d’octubre de 2013

DE MAL A PITJOR

Esta setmana han eixit en alguns mitjans de comunicació uns informes i dades que volen donar certa llum sobre l'obscur i trist futur que intuïm a curta distància. També esta setmana hem sentit que ens han perdonat als valencians la multa que devíem pagar per deixar d'organitzar la Formula I en la capital del Túria (encara que en substitució s'han endut tot el que podien aprofitar per a muntar l'espectacle en altres seus).  
En principi sembla que ambdues notícies tinguen poca relació, però després d'haver sentit anit a Pedro Olalla explicant el que està passant a Grècia a hores d'ara, una comença a sospitar que, com l'hel·lenista esmentat ens va dir, la crisi al nostre estat encara anirà a pitjor i Déu no vulga arribem a la situació  lamentable que s'està vivint en la que fou el bressol de la cultura occidental. 




L'Ateneu de Castelló va ser el lloc on ahir Pedro Olalla va fer una xerrada al voltant dels orígens i l'evolució de la democràcia fins als nostres dies. Va tractar també altres temes, però es va centrar sobretot en com el terme democràcia ha perdut el seu valor etimològic i està buit de la veritable sobirania del poble. 
Segons Olalla més que democràcia tenim oligarquies que defensen els valors particulars de sectors econòmics, despreocupats del bé del poble, al que fan creure que té "poder" d'elecció, sent açò una total fal·làcia.
Després de sentir les explicacions donades pel conferenciant, una només pot pensar que té tota la raó perquè la desafecció que sentim davant la classe política  és fruit de l'enorme distància que s'ha creat entre "ells" (els que manen) i nosaltres.
Per acabar la conferència i en el torn d'intervencions li van preguntar sobre la situació actual a Grècia i ens va explicar que s'està tornant insofrible: entre les retallades, l'atur, el saqueig a que es sotmesa per part dels poders europeus i el malestar i apatia general de la població, només una manifestació general de protesta al carrer per la major part de la gent, podria frenar el que augura com una autèntica tragèdia nacional.


dilluns, 14 d’octubre de 2013

DE MÚSICA I GEGANTS

El pròxim dissabte dia 19 d'octubre Vila-real s'omplirà de festa, si el temps no ho impedeix. 
L'associació el Trull de tabaleters i dolçainers segueix celebrant el seu XXV aniversari i té programades dues activitats abans d'acabar el mes d'octubre: un concert  el dia 26 a les 18'30 amb la col·laboració de la banda de música i una trobada de gegants aquest dissabte que ve. 
L'Arrabal de sant Pasqual serà el lloc on es concentraran els gegants que vindran de diferents poblacions de la Comunitat Valenciana i també de Catalunya. Els quatre nous gegants del nostre poble que van ser presentats en les festes de maig faran d'amfitrions i acompanyaran als seus homòlegs.



El mateix dia 19 i a les 21 hores hi ha anunciada una obra musical en l'Auditori. Es tracta d' "A força de cançons", un espectacle que combina dansa, teatre i cançons catalanes de la Nova Cançó.
El preu de l'entrada són sis euros.

diumenge, 13 d’octubre de 2013

LLUITA PER LA VIDA!

Sota el suggeridor títol que bateja la present entrada, l'associació espanyola contra el càncer de Vila-real ens proposa una activitat saludable el proper diumenge dia 20 d'octubre.
Es tracta de la primera Marxa Solidària en favor de la  lluita contra la malaltia que tanta gent pateix en l'actualitat. 
En la seu de l'AECC a l'avinguda Europa 34 de Vila-real es poden adquirir les samarretes que s'han amanit per aquesta convocatòria i que costen cinc euros. Els diners recaptats seran destinats a seguir lluitant contra esta malatia que tan a prop sentim tots i de la que no podem desentendre'ns  El punt d'encontre i començament de la marxa és la plaça Major i l'hora les 11 del matí. Es farà un tomb per la ciutat que acabarà en el mateix lloc de començament.
 Per a més informació podeu adreçar-vos a la seu abans esmentada on podreu vore i visitar les instal·lacions recentment estrenades, o cridar als telèfons: 609292333 i 964912727. 


divendres, 11 d’octubre de 2013

TARDORÀLIA I MÉS

Aquesta vesprada  a Vila-real no hi haurà temps per avorrir-se, sobre tot a partir de les 18'30 hores, quan  està programat el pase d'un documental sota el títol: Las maestras de la República. Serà al saló de la Caixa Rural i segurament des d'allí es podrà vore l'ambient de "festa" que la boda de la que vaig parlar en altre post ha creat al poble.
A les 19 hores i pràcticament en el mateix lloc (la Plaça la Vila) està anunciada l'actuació de l'Orquestra Fireluche que inaugura la Tardoràlia d'enguany.  Aquesta nova edició del festival de música independent organitzat pel centre ACAF serà hui i demà i inclou un munt de propostes musicals que podeu vore detallades en el seguent enllaç

També hui i a les 22 hores al saló de la Caixa Rural serà l'entrega dels premis del Certamen Literari organitzat per les Rosarieres i no per la Congregació de Hijas de Maria Inmaculada, com deia ahir un periòdic provincial.

dilluns, 7 d’octubre de 2013

SENSE CULTURA

Les paraules es poden definir en positiu o tot el contrari. 
Quan a principi de curs hem d'explicar què és el que estudiarem en l'assignatura de Referents clàssics en les manifestacions culturals modernes (el nom d'aquesta optativa pot arribar a espantar el més pintat), fem reflexionar als alumnes al voltant del terme "culturals". Basant-nos, com quasi sempre, en l'etimologia, diem que prové del verb llatí: "colo, colere, colui, cultum" =treballar amb cura. La cultura té uns fruits: les obres fetes amb temps i esforç. 
També requereix temps (però no massa) el que la brossa faça acte de presència entre els tarongers o qualsevol altre tipus de cultiu.  Com a exemple d'açò últim adjunte foto del lamentable aspecte que presenta la zona enjardinada que envolta la biblioteca més gran i buida de tot Vila-real.
No és prou trist comprovar que els mesos passen i quasi segur que no vorem utilitzar l'espai interior dissenyat per a recollir la que hagués estat una formidable biblioteca i que ara està infrautilitzada, que a més es veu que ningú amb autoritat es passeja per aquell entorn, perquè és vergonyós vore en quines pèssimes condicions està per fora.
Ni cultura (en forma de llibres dins) ni cultura (en forma de conreu) fora.


Per cert, i canviant de tema: les alumnes de referents ja han començat a publicar en el seu nou bloc. De moment cadascuna s'ha identificat amb una musa i n' ha parlat. Podeu visitar-lo des d'ací: nueve más una musas

dimarts, 1 d’octubre de 2013

DEMÀ FA 30 ANYS

No sé si molta gent recordarà la data, però demà dia 2 d'octubre farà 30 anys que a Vila-real es va produir una xicoteta commoció social. Eren els temps en que només TVE emetia en el seus dos canals: la Primera i la Segona i eixir a la tele era una fita no fàcil.
Les Rosarieres van escriure als encarregats de la missa del diumenge que es retransmetia cada setmana des d'un lloc diferent i aquells van tindre a bé vindre a donar a conèixer a la resta de l'estat espanyol  l'entranyable i estimada per les Rosarieres: Missa del Roser del mestre Mateu.





Va ser una experiència inoblidable: ¡quin desplegament de medis!: càmeres, operaris.. director d'escena: mai s'havia vist res igual a l'Arxiprestal sant Jaume de Vila-real. Dissabte va haver assaig general i recorde com a anècdota que el realitzador els va dir a les xiquetes de comunió que havien d'eixir a l'ofertori que podien anar vestides de qualsevol color menys blanc. ¡Les pobres es van quedar de pedra! Per suposat que van eixir de blanc i no va passar res, però deien els experts que no era un bon color per a la imatge televisiva.
Jo vaig anar de roig grana i em vaig fer tan famosa que em reconeixen pel carrer perquè vaig llegir una lectura i vaig "xupar" càmera. 
Eren els temps dels primers vídeo reproductors i els comerços emetien a totes hores per les pantalles de les teles en exposició el que havia estat la missa del dia 2 d'octubre de 1983.
Enguany, i trenta anys després, l'església Arxiprestal de Vila-real torna a ser famosa durant les festes del Rosari: una rosariera ha volgut casar-se front a seua mare de Déu i com que és  una xica famosa, tornarem a eixir en els medis de comunicació. No sé si serà només a nivell escrit (en revistes i periòdics) o si també es farà gravació de l'esdeveniment. Maria Colonques, la guapa filla de l'amo de Porcelanosa es casa i diuen les "agüeles" del poble que ho fa amb un xic "normal". ¡Menys mal! pobra Maria si es casés amb un que no ho fóra. Clar que el que volen dir és que no és ric com ella. A Maria la conec des de fa més de vint anys i malgrat el seu suposat alt nivell econòmic ha estat sempre una xica accessible i propera, la qual cosa s'agraeix, com és normal(també).


És el dia 11 per la vesprada i diuen que caldrà a vore-ho, però no serà molt fàcil apropar-se perquè imagine que hi haurà molta gent i també molta curiositat. Segurament ens haurem de conformar-nos amb les imatges que ens oferesquin els medis.

dilluns, 23 de setembre de 2013

ARTISTES DE LA TERRA

El convent de les Dominiques és un espai especial. Fa un parell d'anys va deixar de ser seu de l'orde religiosa i van dir que es convertiria en un Museu per a temàtica de Setmana Santa. Després van obrir la part que ocupava el jardí interior i ens vam trobar amb una zona verda plena d'encant i accesible a la gent, després de derruir els murs que l'amagaven.
Més tard una part de l'edifici s'ha utilitzat per a exposar obres d'art modern de qüestionable gust estètic i des de fa uns mesos unes noves mongetes s'han ficat a viure en altra part del que era l'edifici del convent.
I ara, per fi, hi ha una exposició que val la pena anar a vore. Es tracta de les obres d'un pintor d'ací que ha aconseguit crear un art que essent modern resulta atractiu i respectuós amb l'espectador. 
No és fàcil la combinació: moltes vegades l'art modern es concep com alguna cosa que ha de ser trencadora i el resultat quan no és escandalós, de vegades peca de simple i altres directament d'insofrible.
No és aquest el cas.  Arturo Doñate ha deixat plasmat un món que no ens trobem, però que és comprensible i a més denota una tècnica i un treball amb un resultat agradable a la vista.
És un plaer vore els quadres exposats i una satisfacció pensar que un artista d'ací pot seguir pintant, innovant i agradant al mateix temps.
L'exposició està en el Convent, espai d'art (c/ Hospital 5) i es pot visitar fins el dia 27 d'octubre amb el següent horari: de dimarts a dissabte de 17'30 a 20'30 i els diumenges de 10 a 13 hores. Dilluns i festius està tancat. 



dijous, 19 de setembre de 2013

EL GOS ÉS L'AMO: CANOMANIA??

Diuen les males llengües que els gossos i els amos es pareixen. De vegades sí que ho sembla, però no sempre.


Hi ha tants gossos per ahí que una pensa si es tractarà d'una "canomania".
La canofilia és altra cosa.

En ma casa i des de que era menuda he viscut veient criar a un o més d'aquests animalets. Només els teníem en casa mentre es feien prou grans per alimentar-se normalment. Quan eren cadells ma mare s'encarregava de criar-los donant-los biberons de llet. Tindre'ls en casa uns dies o poques setmanes trastocava una mica la vida familiar perquè la falta de disciplina i les ganes de jugar feien perillar la integritat d'alguns mobles. 
He de reconèixer que aquesta vivència repetida en més d'una ocasió no en va marcar per a res: ni tinc gos ni tinc ganes de tindre'n, però he de dir que vore la proliferació d'aquesta mascota em planteja moltes preguntes.
Reemplacen els gossos la companyia humana?? Són millors que els nadons??
Perquè quan es passegen pel carrer no saps qui passeja a qui?? si el gos a l'amo o a l'inrevés?  
Vos assegure que moltes vegades em quede amb les ganes de fotografiar o filmar les situacions còmiques que es produeixen quan l'animalet no vol fer el que l'amo mana i acaba imperant la voluntat del gos.
Passarà igual quan la voluntat dels pares i dels fills van en sentit contrari??? Guanyarà el que es suposa que deu obeir??
No vull entrar en el terreny espinós dels gossos solts, amos lligats. Quan veig vindre algun gos solt, canvie de vorera i espere que ell no ho faça. És per a riure (o plorar) escoltar com després de que el gos se t'haja tirat damunt, els amos el renyen i li parlen com si fos una persona. Això va passar per exemple aquest estiu quan estàvem fent ioga i ens va vindre damunt com si fos un bou un "canis" de dimensions considerables. 

En  l'estrany món en el que vivim, en lloc de passejar amb amics, passegem amb gossos (deu ser perquè són els millors amics de l'home???) i tenim centenars d'amics en la xarxa i no en trobem cap per a fer una passejada raonant i compartint moments d'esplai.

I per acabar una imatge que qüestiona quin respecte tenen els amos dels gossos per l'espai compartit i per desgràcia ple de "mines" per als vianants.


dimecres, 18 de setembre de 2013

ESTIU INTENS

Després d'un estiu intens, el curs ja està ací i amb ell l'emoció de tornar a les classes i de nou intentar contagiar el gust per les nostres "clàssiques" assignatures.

Abans de començar la nova etapa cal mirar enrere per a fer valoració dels mesos passats. Ni l'oci ni la monotonia han estat els principals protagonistes. Com els deia aquest matí als alumnes ha estat un estiu intens com la vida. En dos mesos he experimentat les pulsions més fortes i extremes que es poden viure: l'alegria més gran de "tornar" a la joventut participant en un "campament" on he aprés i gaudit com una xiqueta i la tristor més gran per acomiadar a dos companys que massa joves han deixat un buit en la terra i en el meu cor. Primer va ser Juanvi i després Eva. D'ell ja en vaig parlar i d'ella què puc dir: que era una xica bonica per fora i per dins i que va lluitar amb il·lusió fins que el seu cos va dir prou. Dels dos he aprés molt: amb la seua manera de viure i de ser han estat mestres per a mi. Van viure amb optimisme i amb entrega total i això és una lliçó que no vull oblidar.


dissabte, 10 d’agost de 2013

QUASI DIVÍ

Aquesta és l'entrada que no haguera volgut escriure. 
En estiu no publique, però la vida i en este cas la mort fa precís fer una excepció i dedicar un sentit homenatge a Juanvi, el nostre Hermes, que aquesta darrera matinada se n'ha anat cap a l'Hades.
Si morir jove i fer-ho tenint tota l'energia vital és regal dels estimats pels deus, aquest és sense dubte el cas del nostre company.
Juanvi era tan important per a la gent clàssica que trobarem molt a faltar, no sols el seu gran somriure, sinò la seua incessant i entusiasta tasca a favor de la nostra àrea d'estudi.
No recorde quan la vida va creuar els nostres camins per primera vegada, però han estat tantes les vegades que ho ha fet els darrers quinze anys que el seu record serà per a mi tan incombustible com la meua pròpia memòria deixe.
El primer encontre important amb ell va ser quan va aprovar l'oposició. Jo estava en el tribunal en el que es va examinar i recorde que va patir molt perquè la sort no el va acompanyar en el tema de la tancada. Havia fet unes precioses traduccions, però les boles que li van tocar per a l'exposició oral no eren gens lluïdores. A la fi es va decidir pel tema de la literatura judicial. Va defensar un tema realment poc atractiu i ho va fer amb totes les ganes del món, com ho va fer tot sempre.





La darrera vegada que el vaig vore va ser fa tres setmanes, hores abans de que la tensió arterial li jugara la pitjor jugada. Va ser la vesprada del dia 19 de juliol i estàvem en un lloc paradisíac gaudint de l'Iter inter pares, un projecte en el que havia participat entusiastament. El nostre grup de treball va preparar un joc per a endevinar a partir de cinc pistes el personatge ocult de l'antiguitat i Juanvi va participar com un xiquet. Es va alçar un munt de vegades per a dir-me a l'oïda quina era la resposta que creia correcta. 
Les tres vesprades que va compartir amb nosaltres estava content i ple de vida. Res feia presagiar que les Parques havien decidit endur-se'l ja.
 Ell s'havia acomiadat dels lectors del seu bloc amb un: ad septembrem i ara ens toca dir-li ad semper.
Tots els que el vam conèixer sabem que res serà igual i que mai li agrairem prou a Juanvi el que va fer per nosaltres des de l'Asessòria de clàssiques i des de totes les "mogudes" clàssiques en les que es va embarcar i ens va invitar a participar als altres.
Ara ja haurà travessat el llac amb la barca de Caront i haurà encontrat un lloc en els Camps Elisis, com li correspon a l'ésser valent i excepcional que va ser en el seu pas per la terra. El nostre Hermes no era diví però quasi ho semblava.
Que descanse en pau el nostre estimat Juanvi.

dijous, 20 de juny de 2013

ESTIU PROVOCADOR

Com el que que no fa la cosa l'estiu s'ha manifestat ja.
Ha arribat un poc tímid, amb tempestes i maleses, però ell és així. No m'agrada molt aquesta estació de l'any, però haurem de passar-la de la millor manera que puguem. De moment acabant el curs amb les tradicionals "rebaixes" de la tercera avaluació i per primera vegada amb els exàmens de recuperació de segon de batxillerat avançats per la selectivitat que ha passat de setembre a juliol.
A la vista tinc un interessant projecte anomenat Iter inter pares, on una vintena de professors de clàssiques compartirem cinc dies de propostes de treball utilitzant el llatí i el grec com llengües vehiculars. 
I abans d'acomiadar-me per vacances, m'agradaria parlar de la provocació i l'enveja. Fa molt que no escric de temes "delicats" però darrerament he vist i sentit coses que em fan pensar en la poca idoneïtat que ens els temps que corren tenen manifestacions de caire públic.
 Crec que quan tanta gent es veu privada del mínim per a sobreviure, és una provocació exposar fotografies de dimensions colossals exhibint cossos nus plens de tatuatges. És el que hi ha al passeig de l'estació de Vila-real: un bon grapat de retrats de persones que mostren la seua pell convertida en llenç.  Està clar que a qui es deixa fer eixos gravats corporals li deuen agradar, però a molts altres no ens agraden i a mi personalment em semblen agressions contra el propi cos. 
Si l'art és o ha de ser provocació, les fotografies penjades de les que estic parlant ho són, però en temps de crisi com els que patim a més de provocar a mi em donen ràbia. Tantes famílies sense recursos, amb seriosos problemes per arribar a fi de mes i els que ens governen subvencionen aquest tipus d'activitat provocadora???? Ni ho entenc ni em sembla pertinent llançar els diners públics en frivolitats d'aquest nivell. 
Ah!! i enllaçant-ho amb l'enveja, que ningú pense que és un tema del sext pecat capital. No passe com l'altre dia en que una alumna cridava pel carrer (i crec que dirigint-se a mi): "envidiosa". No sé què li haurà fet pensar a la xiqueta que l'enveje per estar cursant un primer de PQPI. Si hi ha alguna cosa que em provoca llàstima (que no enveja) és un alumne al que se'l fa creure que matriculant-se i donant-li alguna cosa semblant a un títol de graduat ja té solventada la vida. Tampoc té excusa qui va idear aquest sistema de "reciclatge" d'alumnes on el vuitanta per cent dels matriculats no es mereixen el regal de rebre classes i menys d'acreditar-los preparació per al món del treball.
Per acabar un vídeo musical d'una provocadora que ha complit fa poc els cinquanta i que li fan pensar a una que es pot seguir donant canya a qualsevol edat.  Que passeu un bon estiu!!!!!!


dimecres, 12 de juny de 2013

UN CONCERT DE LUXE

El proper dissabte tenim l'oportunitat d'assistir a un concert que l'orquestra Supramusica oferirà a l'Auditori de Vila-real a les 8 de la vesprada. La col·laboració d'un solista de reconegut prestigi, Germán Asensi, trompetista de l'orquestra Simfònica de RTVE  fa d'aquest esdeveniment una cita ineludible.

L'entrada és gratuita.
Teniu més informació i el programa de l'actuació ací.

dissabte, 8 de juny de 2013

NOVADORS PER COMENÇAR BÉ JULIOL

Programa


Inscriu-te des d'ací.
Dia 5 de juliol
09,30 – 10,00 h: Recollida de documentació i acreditació dels assistents.
10,00 – 10,15 h: Inauguració de les Jornades – M. Ángeles Remolar (Directora CEFIRE de Castelló), Vicent Campos (President de Novadors)  i Jordi Adell (Director del Centre d’Educació i Noves Tecnologies -CENT- de la Universitat Jaume I de Castelló).
10,15 – 11,15 h: Conferencia Inaugural. Fernando Trujllo Sáez. La otra sentimentalidad: las TIC y la construcción de un nuevo modelo formativo. (en castellano).
11,15 – 12,00 h: Pausa: café amb rollets i coca.
12,00 – 14,00 h: Tallers Demo – BYOD=PETC (porta’t el teu catxarro):  45 minuts, tres tallers simultanis.
Franja 1: 12,00-12,45 h: (cal triar-ne un al formulari d’inscripció).
  • A) Barcelonada 2.0. Ramón Barlam. (en català)
Amb l’objectiu d’aprendre a moure’s per Barcelona i elaborar un mapa conjunt dels llocs d’interès de la ciutat, els alumnes de 4t d’ESO de l’INS Cal Gravat de Manresa han participat enguany en una ginkana en la que han descobert que els seus dispositius mòbils serveixen per alguna cosa més que per a comunicar-se pel Whatsapp i connectar-se al Facebook. Codis QR, Instagram i altres aplicacions de geolocalització han permès fer una activitat diferent i engrescadora, exportable a qualsevol altre escenari (poble, barri, ciutat…). Podeu veure el resultat ahttps://sites.google.com/site/barcelonadacalgra
  • B) Plan lector móvil: ideas para leer más y mejor. Pilar Soro. (en castellano)
Podcast, audiolibros y lecturas personalizadas son tres recursos didácticos poderosos que acompañados de una metodología adecuada consiguen resultados espectaculares. En este taller aprenderemos a usar estas herramientas a través de un dispositivo móvil o tableta y dibujaremos actividades transversales para mejorar la competencia comunicativa lingüística y audiovisual.
  • C) Rethinking MatemáTICas. Luis-Mi Iglesias. (en castellano)
Nunca antes en la historia tuvimos tantos medios técnicos y recursos didácticos a nuestro alcance para enseñar y aprender matemáticas. Desde hace décadas se viene hablando de manera continuada del tan ansiado cambio metodológico, tan necesario y demandado, no sólo en matemáticas, sino en todas las áreas. Luis M. Iglesias, especialista en el área de matemáticas en Educación Secundaria, nos mostrará su visión como acerca de cómo concibe el aprendizaje matemático en pleno siglo XXI y nos mostrará cómo los distintos tipos de dispositivos, recursos educativos, herramientas y metodologías didácticas pueden conjugarse para llevar a cabo dinámicas activas de aprendizaje matemático con los formatos y patrones que demandan los nuevos tiempos, teniendo siempre presente y como parte vital de todo este proceso a los #jovenesXXI así como intentando interpretar y comprender sus motivaciones, sus intereses y su forma de concebir el aprendizaje. Blogs:  MatemáTICas: 1,1,2,3,5,8,13 – MATEMÁTICAS COMPARTIDAS.
Franja 2: 13,00-13,45 h: (cal trieu-ne un al formulari d’inscripció).
  • A) Música i TIC: modulant escenaris formatius. Vicent Part. (en català).
Utilitzant la terminologia musical, modular significa canviar de manera progressiva d’una tonalitat a una altra. Això és, precisament, el que es pot aconseguir emprant eines TIC en l’aprenentatge musical: modular els escenaris formatius de caire tradicional amb la inclusió de nous plantejaments metodològics.
  • B) The ESL Times, un periódico colaborativo online. Manuel López Caparrós y Anna Sorolla Lerma. (en castellà i anglès).
Proyecto colaborativo para publicar una revista o periódico online en lengua inglesa. Este periódico consta de cinco secciones: noticias, opinión, historias, arte y entretenimiento y además una sección para cualquier trabajo que se genere en el aula. Está abierto a la participación de cualquier nivel educativo. Todos tienen cabida, mientras colaboren usando el idioma inglés. Con este proyecto se van a trabajar las cuatro destrezas de la lengua, se favorecerá la práctica del inglés en distintas situaciones así como la publicación y difusión de trabajos del alumnado, con lo que se mejorará el aprendizaje de este idioma.
  • C) Cómo navegar sin internet. Emilià Villena i Enrique Daniel Villena. (en castellano)
La utilización de ciertas herramientas digitales puede ser considerada habitual en determinados entornos educativos. Su uso, puede ser un reto en centros de FPA con carencias en sus infraestructures o en sus aspectos legales (prisiones). Proponemos la utilización de recursos digitales de autor mediante carpetas auto-contenidas en entornos de comunicación limitada o nula: una Webquest para un grupo de alumnos de un centro penitenciario.
14,00 – 16,00 h: Dinar sentimental a la UJI (“ranxo” universitari o “algunes coses no han canviat”).
16,00 – 17,15 h: Kafé/Kedada
Aprofita les Jornades per a conèixer l’activitat d’altres grups d’innovació que desenvolupen la seua activitat a la xarxa. Participa en les Kedades (accés lliure a tothom) organitzades pels següents grups, que estaran encantats de contar-te què fan:
    • EduTicTac. Samuel Soriano.
    • Chiron. Ana Ovando. A principios de 2006 surge Chiron, una iniciativa de Carlos Cabanillas apoyada por otros docentes de clásicas de toda España. Chiron es un espacio de trabajo colaborativo de profesores de clásicas para profesores de clásicas, una red social de personas interesadas por el mundo clásico, una comunidad virtual donde interactúan desde distintos puntos geográficos personas con un interés común: en definitiva, un sitio 2.0.
      Queremos aprovechar la oportunidad que nos ofrece Novadors para hablar de nuestros proyectos en marcha y futuros, para compartir ideas y propuestas, para establecer nuevos nexos y reforzar los que ya existen.
      Si eres de clásicas, no te puedes perder esta ocasión de conectar con compañeros de clásicas.
      Si no eres de clásicas, te invitamos a conocer una forma de trabajar en red para colectivos que está funcionando desde hace años con éxito.
    • 1entretants. Vicent Ferrer Puchol, Ramon Peris Puchau, Joan Francesc López Sánchez, Teresa Sáez Cuenca. Mostra de les activitats, virtuals i presencials, realitzades per la Xarxa Cooperativa d’Experiències TIC per a l’Ensenyament en Valencià 1entretants i projectes de futur.
    • #frikimefs. Juan Dols Molina. Es una kedada abierta a cualquier docente de Educación Física con “inquietudes TIC” y en concreto a todos/as los/as que siguen los HT #frikimefs y #efchat en Twitter
               (aquest llistat s’actualitzarà d’acord amb les sol·licituds).
17,30 – 19,30 h: Vesprada de Petxakutxes (2 sales simultànies – amb petxacutxes en castellà i català).
21,30 – 24,00 h: Sopar

Dia 6 de juliol
10,00 – 11,30 h: Conferència/Ponència. José Luis Castillo. “Qué hemos hecho este año: aventuras y desventuras camino de aprendizajes auténticos“. (en castellano)
11,30 – 11,45 h: Pausa: café & rotllets
11,45 – 12,45 h: Jo confese: “No llibres / No exàmens / No deures”. Has deixat d’utilitzar libres de text? De manar deures? De fer  exàmens? Vine i ens contes la teva experiència. (multilingüe).
13,00 – 13,30 h: Entrega premis: tuits, samarretes, fotos, etc.
13,30 – 14,00 h: Cloenda

divendres, 7 de juny de 2013

TEATRE EN MAJÚSCULES

Hi ha combinacions que només poden ser productives i dignes de vore. 
Aquest és el cas de l'obra que presenta el grup de teatre Komos en la cloenda del Festival Ludi Saguntini d'aquest any. Coneixem el bon treball que fa aquest grup al que hem vist en diverses ocasions en Sagunt.
L'obra a la que podem assistir s'anomena Después de la tierra i ve anunciada com l'adaptació de Antígona de Sófocles amb la vida i poesia de Miguel Hernández.
 La representació narra que pocs mesos abans de la seua mort, el poeta envia una carta a Josefina, la seua  esposa, en la que li compta de forma poètica i commovedora una trista història que ha conegut a la presó. 


La funció en el teatre romà de Sagunt serà a les 19'30 hores del proper 14 de juny i el preu de l'entrada és de cinc euros.

dijous, 30 de maig de 2013

FESTA I FIRA DEL LLIBRE A VILA-REAL

Hui s'inaugura la Fira del llibre a Vila-real. Encara que un poc tardana respecte al calendari que sol tindre en altres indrets, hi ha una programació que ja va començar fa uns dies i que a partir de hui és la següent en la Plaça del Laurador:
DIJOUS 30  
   
17.30 Pregó d’inauguració de la companyia Visitants
18.00 Presentació del llibre guanyador del Certamen Literari Ciutat de Vila-real 2012. El balneari de Joan Garí Clofent 
19.00 Presentació del llibre Obra lírica i dramàtica. Angelina Abad Cantavella, de l’autora Fàtima Agut Clausell
DIVENDRES 31  
   
11.30-12.30 Aula de creativitat literària del CEAM Vila-real 
18.30   Mascletada poètica amb textos de Vicent Andrés Estellés. Companyia Visitants
19.00   Lliurament dels XVII Premis Maig de narrativa breu, organitzat per l’associació cultural El Guitarró i patrocinat per la Regidoria de Normalització Lingüística i Tradicions
20:30  Mascletada poètica" amb textos de Vicent Andrés Estellés. Companyia Visitants 
  Sorteig d'un lot de llibres per a les persones que hagen comprat algun llibre i dipositat la butlleta en les urnes dels estands.
 
DISSABTE 1 JUNY  
 
10.30-13.30 Personatge infantil  Bad Pat  
10.30         Taller punts de llibre/ imans
11.00         Els iaios conten contes a càrrec de Visitants
12.15-13.25 Teatre infantil Baúl de los Cuentos, companyia Proyecto Caravana 
 
Presentacions  
17.45 Presentació de llibres
Santiago Cortells, Habemus Papam emeritum, llibre de l'Índex
Josep Usó, Una història amb sol i ombres, Edicions Onada 
Vicent Pitarch Almela, Tombatossals, Edicions Onada 
José Sanchis, Tempestad. La Sangre del Dragón 1, autoeditada 
Violeta Isasi, El sendero ascendente, autoeditada
Luciana, Agradecer, Editorial Libros de Luz
Marcelo Díaz, Sin Cie(l)no, editorial Huergo y Fierro
Eloy Sánchez, Manifiesto Asténico, Ediciones Urania
Amelia Díaz, Tuya es la voz, editorial Libros de la Frontera
Marcelo Díaz, Poemas del aire y del mar, Ediciones Urania 
Gloria Castañares Martí, En cap lloc 
Jacinto Heredia, Ritual de penombres,  Ajuntament de Nules 
Pilar Bellés, Triunfar en tiempos difíciles, JNQ ediciones
Julio García Robles, La Leyenda de Perpintres.
 
Signatures
Santiago Cortells
  Josep Usó
  Vicent Pitarch
  José Sanchis
  Violeta Isasi 
  Marcelo Díaz
  Luciana Reis
  Vicent Andreu Navarro, El trébol de cuatro hojas, El secret del guerrer hongarés
  Gloria Castañares
  Julio García Robles
Jacinto Heredia
Marcelo Díaz
Amelia Díaz
Eloy Sánchez
Pilar Bellés
Manuel V. Llorens, La estrella escondida, finalista del premi Fernando Lara de novel•la
 
20.30 Sorteig d'un lot de llibres per a les persones que hagen comprat algun llibre i dipositat la butlleta en  les urnes dels estands.
 
DIUMENGE 2 JUNY  
10.30 Presentació El latido del bosque, Biodiversidad de Castellón con Albert Masó (assessor científic de National Geographic Society), Andrés Santos Cubedo, Abel Campos Micó, Vicent Ginés Samit i altres  destacats coautors de l'obra
11.15 Presentació i signatura d'autors (Éride Ediciones)
  Juan Martín Salamanca, En busca del hogar
  Jordi Siracusa, Al hilo de la vida, Eulalia de Borbón, la indómita i La peregrina  y otras perlas
  Dioni Arroyo, ganador V Premi Éride Ediciones, Angeles caídos de la eternidad i Metanoia
  Roberto Ruiz, La habitación trashumante
  Marisa López Moreno (Sarima), Llunabar Mafig Fable
  M. Victoria Peset, Secretos de una adopción
Víctor Maicas Safont, Mario y el reflejo de la luz sobre la oscuridad
 
   
12.00        Invasió de donyets, intervenció itinerant per a públic familiar. Companyia Visitants
   
12.15-13.30 Autors d'El Pont, Cooperativa de Lletres, presentaran Ponts suspensius
   
18.00        Sorteig d'un lot de llibres per a les persones que hagen comprat algun llibre i dipositat la butlleta  en les urnes 
18.00         Actuació de dansa Els dies de l'erm, Companyia Cia Insomnes 
18.30         Actuació de grups locals
20.00         Lliurament dels lots de llibres guanyadors