gràcies per passar per ací

dissabte, 29 de desembre de 2012

IN FORAMINE TERRAE...


Una de les majors satisfaccions que ens donen els anys treballant en l'ofici de mestre, és el reencontre amb alumnes que no sols s'han fet grans i encara guarden un bon record de la nostra vivència en les aules, sinò que a més et sorprenen recordant alguna frase que vas dir en classe i que ells van grabar al seu cor.
Hi ha que s'han convertit en artistes. De vegades he parlat d'ells, però hui vull parlar d'una alumna que no sols ha acabat els seus estudis universitaris, sinò que ja fa anys que dedica moltes hores de la seua vida a una tasca altruista que la fa gran i diferent de la resta. No en parlaré més d'ella perquè és molt humil i de segur que no li agradaria que ho fera, però fa pocs dies em va fer un obsequi tan especial que volia contar-ho. Em va regalar Hobbitus Ille, la versió en llatí del llibre que  Tolkien va escriure fa 75 anys i que s'ha convertit en un popular conte que agrada tan a xiquets com a majors. La versió és de Mark Walker i l'obra es publicita com apta per als estudiants de llatí amb un mínim nivell. 
A més ara El Hobbit està d'actualitat especialment per l'estrena fa pocs dies de la versió cinematogràfica.  

dimarts, 25 de desembre de 2012

L'ART DEL PALLASSO

Hi ha moltes feines que requereixen unes condicions que no tothom tenim. Ser pallasso és una d'elles. Fer riure als altres sense tenir sentit del ridícul és una gràcia que els que ens prenem la vida massa en serio no tindrem mai. Resulta curiós com el que quan érem xiquets en van titllar de  "virtut": fer les coses formalment i amb correcció, es pot convertir a la llarga en una càrrega que ens afona quan el que fem no està a l'altura de les expectatives.
La vida ens ensenya que sempre ens quedem per aprendre qüestions tan bàsiques com afrontar una afonia davant d'una audiència de centenars de persones sense que el món s'afone.

 Però el més important és que hi ha persones que saben fer riure als que més ho necessiten i que treballen, per exemple, en "Payasos sin fronteras".
 Per ajudar a aquesta organització i demostrar la nostra solidaritat s'ha organitzat un concert benèfic per al proper dijous dia 27.
Serà a l'Auditori de Vila-real i actuaran la Banda Jove i Pep Gimeno el Botifarra. Un pallasso del nostre poble, Fanfy García, serà l'encarregat d'amenitzar l'acte. L'entrada costa cinc euros i es podrà adquirir en taquilla una estona abans de les 20 hores que és quan comença el concert.

divendres, 14 de desembre de 2012

NO ET QUEDES EN CASA!

Els propers dies abans de Nadal estan plens d'ofertes culturals a Vila-real. Et recorde algunes: avui a les 20 hores i a l'Auditori de la nostra ciutat, el Centre Dramàtic de Vila-real  torna a representar Hamlet. El preu de l'entrada són 10 euros.

Avui també i a les 19'30 h. en la Caixa Rural: concert de la banda jove La Lira.

Demà dissabte a les 22'30 h. i  al saló d'actes de la Caixa concert del grup Spanish Brass Luur Metals, que d'ací se'n va cap a Estats Units a tancar l'any amb una gira per aquell país.

Diumenge hi ha programades activitats al voltant de la figura de Francecs Tàrrega per l'aniversari del seu naixement.

També eixe dia hi ha programat un concert en el saló d'actes de la Caixa de la Banda Simfònica de Castelló "Salvador Seguí" a les 19 h.

Dilluns seran els alumnes del Conservatori Mestre Goterris els que faran el seu homenatge a Tàrrega amb l'audició de les 19'30 a l'Auditori.

Divendres dia 21 serà el torn per a l'orquestra Supramúsica amb el cor de la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana. En Sant Pasqual a les 20 hores.
I diumenge 23: dos concerts. A les 18 h. en l'Auditori el jove Cor Vivaldi presenta una suite de nadales catalanes. 
I a les 20 h. en la Basílica de Sant Pasqual nova trobada de corals amb la participació de la Coral Sant Jaume i l'orquestra de pols i pua Francesc Tàrrega.

divendres, 7 de desembre de 2012

UN REGALO PARA DISFRUTARLO

Tras un par de semanas Pedro Olalla ha cumplido la palabra dada y ha confeccionado una presentación recogiendo las imágenes y las palabras con las que disfrutamos en la X Jornada Clásica: una gozada. Compruébalo.

dimecres, 5 de desembre de 2012

DE VENUS A BARBIE

En moments com els d'ara en que hi ha mil motius de descontent i les injustícies són el més freqüent per tot arreu, una es troba tan superada per les circumstàncies que l'únic que se li acudeix és parlar de les dones que  com la deessa de l'amor i amb la seducció pròpia d'Afrodita viuen al nostre voltant suscitant  mirades d'enveja i comentaris maldients, passant de crisi i de retallades. 

En la foto una imatge creada per una admiradora de la nina anorèxica.




Les "barbies" de carn i os no es fan velles, maduren. El seu encant no es veu amenaçat pel sobrepès perquè elles no engreixen. El seu fons d'armari no té fi i poden passar mesos sense repetir una peça de roba.
 A més mai tenen fred i gràcies a eixe do antinatural les pots vore en màniga curta malgrat estar per sota dels deu graus i encara que al mateix temps lluïssen botes "fashions" per dalt del genoll.
L'olor  que deixen al passar ens diu als altres que fins per a perfumar-se tenen més gust que la resta d'humans.
I en el fons, què em mou per a dedicar-los un post? Sense cap dubte: "l'enveja". ¡Qui puguera menjar el que li donara la gana sense perdre la talla de la joventut i sense vore aparèixer al voltant de la cintura el flotador de greix!
 Res nou sota el cel: Ja ho deia Sèneca: Nulli ad aliena respicienti sua placent ("A ningú li agrada el propi quan mira l'alié") en De Ira 3, 31,1.