gràcies per passar per ací

dilluns, 5 de novembre de 2012

LLADRES MENORS

S'ha  estrenat fa pocs dies una pel.lícula titulada: "El lladre de paraules". Anomenar lladre al que roba (en este cas de forma prou fortuïta) les paraules d'un desconegut és com a mínim xocant, perquè rodejats d'individus que han robat diners (no cal nomenar gent del mòn de la política i d'altres "honorables" oficis), el robatori d'un manuscrit (o escrit a màquina) és un mal prou menor i la paraula lladre té connotacions massa negatives.
La pel.lícula conta (l' estil de Apuleyo en l' Ase d'or) una història dins d'una altra i així la sensació és que has vist no un, sinò dos o tres retalls de vides. Crec que als humanistes ens pot agradar pel valor que dòna a la creació i originalitat literàries i també pel missatge que es repeteix en el film de que el difícil no és triar, sinò viure d'acord amb la tria feta. Posiblement , moltes de les insatisfaccions que tenim s'han produit després d'haver optat pel que creïem el millor i que a la llarga no ha estat tan fantàstic com esperàvem. 
A més, com sol passar, hi ha referències al món clàssic. en aquest cas per a dir que copiar és una pràctica bastant habitual en l'aprenentatge del llatí. Vells usos i velles costums, quasi millor dir: tòpics al voltant de la dificultat i la picardia dels alumnes. Nihil sub sole novum.

2 comentaris :

  1. D'acord "Nihil sub sole novum" però si l'has recomanada segur que val la pena. O no? Jo crec que, de vegades, està ve tenir una lectura en llenguatge modern dels clàssics.

    ResponElimina
  2. Crec que val la pena de veritat, encara que la lectura clàssica no siga del tot evident. Gràcies pel comentari.

    ResponElimina