gràcies per passar per ací

dijous, 12 d’abril de 2012

PER FI UNA ALUMNA EN PRÀCTIQUES

Després de més de vint anys treballant, aquest curs i per primera (no sé si dir també última vegada) tinc una alumna de pràctiques amb mi. Es tracta d'una ex-alumna de Nules a la que vaig donar classe en quart d'ESO i que una vegada acabada la carrera de clàssiques va pensar que podria fer l'ara anomenat Practicum a l'IES Broch i Llop, centre que treballa en  col·laboració amb l'UNED. Els professors de la província de Castelló només podem tutoritzar a alumnes que hagen fet els seus estudis a l'UJI i com en aquesta universitat no hi ha estudis clàssics és molt difícil tindre alumnes com és ara el meu cas.
La veritat és que pel que estic veient amb Laura (la meua tutoranda) el Practicum no fa honor al seu nom i té molta (massa) teoria. Han de fer molta paperassa i l'haver convertit en màster el que abans era la capacitació pedagògica sembla una altra manera d'allargar els estudis i entretindre al  personal mentre es  trauen més diners als estudiants. 
Que una sola alumna en vint-i-quatre anys de docència  haja seguit els meus pasos no és molt encoratjador, però com es sol dir més val una que ninguna i a més tinc la sort de que és una alumna treballadora i vocacional.  Què més es pot demanar?

3 comentaris :

  1. Maestra de maestros... ¡¡Que orgullo!! enhorabuena. No le enseñes los recortes, ni la falta de medios, ni los imposibles, ni las zancadillas... Acompáñala en ese caminar de mirar y amar a los otros, de vivir la tarea desde dentro, de pensar en la persona y no en el programa, de amar el área que ha elegido como parte de su profesión y que le brillen con ojos cuando la explique, presente o enseñe... Lo demás son tormentas en las que hay que lidiar cada día... ahora le ha tocado 'huracán'. Un beso. Disfruta.

    ResponElimina
  2. Muchas gracias por el comentario, David. Laura es una joven llena de energía que ha estudiado con ilusión para ser profesora. No estamos en el mejor momento para que pueda serlo pronto, pero como dices hay que lidiar y algún día aminorará el temporal o el huracán. Un beso.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies, Merche, per les teues paraules. Estic molt contenta de fer el pràcticum amb tu. M'has ajudat moltíssim i m'has tractat molt bé, per això, et done les gràcies. També m'has animat i això és d'agrair en estos temps. Un beset,

    Laura

    ResponElimina