gràcies per passar per ací

diumenge, 18 de març de 2012

FLOR VERIS IN HIEME.

Aquesta setmana i  enmig d’un fum de males notícies econòmiques (com ja va sent normal) ha aparegut, com rosella que anuncia la primavera, la proposta de convertir l’escacs (ajedrez) en assignatura important a les escoles del vell continent europeu.
No vaig poder deixar de pensar de seguida en la semblança que no sé qui, ni quan em va plantejar entre aquest “seriós” entreteniment i les llengües clàssiques. Resulta sorprenent i al temps encoratjador que en moments digitals i accelerats en els que vivim, es torne la vista cap a una activitat assossegada i reflexiva com el joc de taula del que parlem.
També les llengües clàssiques tenen com l’escac un ritme pausat de reflexió i estratègia abans d’arribar a la comprensió del missatge que tanquen. Potencien, com l’escacs, l’atenció, la memòria, el plantejament de diferents alternatives i la resolució cap a la millor.
Fomentar el pensament racional, el gust pel detall, l’autoestima del que té possibilitats de triar i no sols es deixa dur o com a molt prem uns botons, és un raig d’esperança cap a les nostres matèries. Massa temps menysprenyades per difícils, per memorístiques, per serioses... , tal vegada en el ressorgir de l’escacs també tinguen la seua justa revalorització. 

2 comentaris :

  1. Sempre m'han agradat els escacs, encara que mai he arribat a ser més que un fluix jugador. Però és encoratjador que en temps de velocitat i preses es parle d'un exercici que necessita reflexió i tranquil·litat. I, si, és semblant a l'estudi de les clàssiques tan menyspreades a hores d'ara.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari, Cristóbal. Ets molt amable.

    ResponElimina