gràcies per passar per ací

dissabte, 31 de desembre de 2011

2011: UN ANY (COM TOTS) IRREPETIBLE

Em preguntava ahir una personeta si podíem repetir el 2011. Donades les poc optimistes previsions del 2012 a una li entren ganes de que el que avui s’acaba es puguera tornar a repetir com en el famós anunci de les natilles (¿repetimos?).
Què ha tingut el 2011 per a passar a ser un dels més irrepetibles anys de la nostra vida?: Va començar amb la recollida de firmes per denunciar els actes vandàlics d’un veí desaprensiu que no van acabar en res de bo: només va servir per comprovar que  la justícia (com diu en l’entrevista Alex Rovira en el post anterior) no existeix en el nostre món.  Però després l’any va fluir per altres paratges més agradables: la preparació d’una comunicació per al Congrés d’Estudis Clàssics, la reutilització dels materials en el primer (i massa polític) primer Congrés d’Educació de Vila-real i un poc més tard  el petxa kutxa per a les jornades de Novadors a Sagunt (a principis de juliol)
A més durant els primers mesos de l’any que avui acaba vaig fer un estudi de la molt interessant  història de la "no coeducació" que vaig explicar en l’Atmella de Mar (el 17 de maig) i després en Suera (el 5 d’agost).
Març, maig, juliol i desembre han estat els mesos viatgers: Busto Arsizio, Salamanca, Logronyo i Aarau han estat els fantàstics destins on m’han dut el programa Comenius de l’institut,  l’aniversari d’argent de la llicenciatura, el Congrés de clàssiques i l´últim intercanvi de l’any del Broch i Llop.
 No és pot demanar més: experiències inoblidables amb noms propis d’amics i amigues que he re encontrat en uns casos i que he conegut en altres.
I des dels moments menys agradables també viscuts al llarg de l’any que avui acaba una dita per no oblidar: Fortuna audaces iuvat (la sort ajuda als valents) o el que és quasi el mateix: la por immobilitza i no és bona consellera.
 No val a començar el 2012 amb més temors dels que ens crea qualsevol novetat i recordem com diu Tàcit en les Històries 4,17: Dei fortioribus adsunt (els déus ajuden als més valents).
Aquest bonic dibuix es titula "a punt de nàixer" i és del lituà Laimonas Smergelis.(Si vols vore més il.lustracions d'aquest creador ves ací).
Que la sort, com deia el poeta,  ens acompanye a tots el proper 2012, malgrat totes les previsions i mals auguris, i que puguem fer un resum per a recordar en acabar l'any dins de 366 dies.

3 comentaris :

  1. Un beso muy fuerte.
    Hay muchos detalles que me quedo este año, esta ventana es uno de ellos. Gracias por abrirla, por dejarnos gozar de tu lengua materna a los que casi no la conocemos, por tus propuestas, por tu valentía...
    'No tengáis miedo ...' es la primera propuesta que reciben aquellos pastores una noche de Judá.
    Un beso fuerte. Feliz año nuevo, amiga.

    ResponElimina
  2. Gracias por seguir esta ventana y por los buenos deseos, amigo.

    ResponElimina
  3. Jo, que sóc un quejica professional, també pense que 2011 ha estat un any memorable!! Estrenes de cine, festivals de música, mil viatges, etc... Si m'oferiren l'opció de repetir-lo, potser també ho faria!! Visca 2011!! Benvingut 2012!!

    ResponElimina