gràcies per passar per ací

dimecres, 30 de novembre de 2011

FINS AL NAS

El nas s'ha convertir en una unitat de mesura i de  referència. En la primera part de "Com va la vida?" Eduard Punset recomana a Buenafuente que es mire el nas per a relaxar-se. Explica el divulgador científic que al perseguir amb la mirada l'apèndix nasal la ment ens tranquil·litza i aconseguim detindre un poc el pensament, que de vegades ens angoixa.
La veritat és que vore's el propi nas requereix de molta atenció i a alguns (com a mi) ens resulta francament difícil. El curiós del cas és que pense que malgrat l'evident dificultat hi ha molta gent al meu voltant que no es veu més enllà del seu nas. Més bé es podria dir que tenen l'atenció fixada en el seu melic, que és una part del cos més visible i a més també més centralitzada. 
Els adolescents en els que vivim dins i fora de les aules semblen viure concentrats en el seu propi ser, sense vore més enllà del nas. El que als demés es puga agradar o desagradar els interessa ben poc i són capaços de ser personificacions de l'egoisme sense gran esforç de la seua part. Acostumats a que el món giri al seu voltant i al seu compàs, no es plantegen si ens sentim sols o si les nostres necessitats poden entrar en contradicció en els seus comportaments o exigències. Els vam crear un espai de diversió i falta de responsabilitat que es manifesta en una auto contemplació, absolutament frustrant per als que fiquem tota la nostra voluntat en actuar d'acord no sols amb els nostres gustos, sinó també tenint present les conseqüències que poden tindre els nostres actes en els demés. La interrelació que tant determina l'existència de la actual joventut, no va més enllà de la xarxa social en molts casos i la realitat quotidiana, la que realment ens relaciona com a éssers que vivim íntimament connectats no sembla tenir ressò per als nostres joves. Per això em ve al cap la crítica que feia Escipió l'Africà segons Valeri Flaco (7, 2, 2): Insipientis est dicere: "Non putaram" (és de necis dir: "no ho havia pensat"). 
Espere que com diu una bona amiga el no pensar en les conseqüències del que es fa o es deixa de fer, siga  un problema d'edat, però veig amb preocupació que no sols els adolescents es veuen afectats per esta curta visió que no va més enllà del nas, i alguns que  passaren fa temps l'època adolescent tampoc semblen vore més lluny del seu propi interès. 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada