gràcies per passar per ací

dimecres, 30 de novembre de 2011

FINS AL NAS

El nas s'ha convertir en una unitat de mesura i de  referència. En la primera part de "Com va la vida?" Eduard Punset recomana a Buenafuente que es mire el nas per a relaxar-se. Explica el divulgador científic que al perseguir amb la mirada l'apèndix nasal la ment ens tranquil·litza i aconseguim detindre un poc el pensament, que de vegades ens angoixa.
La veritat és que vore's el propi nas requereix de molta atenció i a alguns (com a mi) ens resulta francament difícil. El curiós del cas és que pense que malgrat l'evident dificultat hi ha molta gent al meu voltant que no es veu més enllà del seu nas. Més bé es podria dir que tenen l'atenció fixada en el seu melic, que és una part del cos més visible i a més també més centralitzada. 
Els adolescents en els que vivim dins i fora de les aules semblen viure concentrats en el seu propi ser, sense vore més enllà del nas. El que als demés es puga agradar o desagradar els interessa ben poc i són capaços de ser personificacions de l'egoisme sense gran esforç de la seua part. Acostumats a que el món giri al seu voltant i al seu compàs, no es plantegen si ens sentim sols o si les nostres necessitats poden entrar en contradicció en els seus comportaments o exigències. Els vam crear un espai de diversió i falta de responsabilitat que es manifesta en una auto contemplació, absolutament frustrant per als que fiquem tota la nostra voluntat en actuar d'acord no sols amb els nostres gustos, sinó també tenint present les conseqüències que poden tindre els nostres actes en els demés. La interrelació que tant determina l'existència de la actual joventut, no va més enllà de la xarxa social en molts casos i la realitat quotidiana, la que realment ens relaciona com a éssers que vivim íntimament connectats no sembla tenir ressò per als nostres joves. Per això em ve al cap la crítica que feia Escipió l'Africà segons Valeri Flaco (7, 2, 2): Insipientis est dicere: "Non putaram" (és de necis dir: "no ho havia pensat"). 
Espere que com diu una bona amiga el no pensar en les conseqüències del que es fa o es deixa de fer, siga  un problema d'edat, però veig amb preocupació que no sols els adolescents es veuen afectats per esta curta visió que no va més enllà del nas, i alguns que  passaren fa temps l'època adolescent tampoc semblen vore més lluny del seu propi interès. 

dissabte, 26 de novembre de 2011

EL INDÓMITO "IN"

Hace unas semanas escribíamos acerca del prefijo “de” que en la mayoría de ocasiones viene cargado de significado negativo.
El que nos ocupa en esta ocasión, el prefijo “in”, es inquieto y casi inabarcable, porque sus valores, provenientes del latín, a veces le confieren negatividad como puede comprobarse en  palabras como imprudente (que no practica la prudencia), incapaz (sin capacidad), inadmisible (que no se le debe dejar entrar), incongruente (carente de lógica), inapetente (que ha perdido las ganas), inverosímil (que no hay quien se lo crea), incurable (que no tiene remedio)  o incoloro (acromático en versión helénica)…
  En otros casos el “in” conserva un valor  de movimiento que tenía cuando introducía sintagmas en acusativo  como en  ingresar (o entrar en) , irrumpir (entrar, pero de mala manera), invocar (llamar hacia), inventar (dar con algo mientras se va de camino), inmersión (acción de meterse en el agua), o impulsar (empujar hacia delante).
Por último conserva un valor de inmanencia procedente de la preposición que regía ablativo en  inhumar (colocar en la tierra), imprimir (dejar fijado en algún material), impuesto (carga sobrellevada por los contribuyentes), instalar (colocar en un lugar determinado), inhibir (mantener dentro) o inherente (adherido sin remedio).
Pero lo más curioso es que le encontramos en términos extremadamente parecidos y derivados de los que en latín eran coincidentes para pasar a formar palabras totalmente distantes como incorporar e incorpóreo. En ambos casos aparece nuestro protagonista “in” con “corpus”, pero mientras el primero conserva el valor de dirección, el segundo basa su significado en el negativo in para señalar en este caso aquello que carece de cuerpo tangible.
 Lo dicho, “in” es casi inabarcable en su indisciplinado e irrespetuoso comportamiento.

dilluns, 21 de novembre de 2011

SANTA CATERINA I EL MEU AVI

Esperem que el temps millore i el proper diumenge l’oratge deixe als veïns de Vila-real i als visitants d’altres pobles passejar per la tradicional fira de santa Caterina.
Com en altres ocasions aquest any molts s’han quedat amb ganes de tindre la seua paradeta, però els carrers del centre no tenen lloc per a tots els potencials venedors.
Xiquets i majors solen eixir a passejar i les famílies tenen excusa per fer alguna cosa junts.  
A la meua germana i a mi mai ens van dur a fira els nostres pares. D’eixa important passejada s’encarregà fins que va morir l’avi Violeta. Nosaltres ja érem majors  i ja quasi ens feia vergonya anar  en la seua companyia, però ell mai va fer intenció de deixar de fer el que havíem fet des que sabíem caminar i mai va discutir el que ens abellia comprar en fira. De fet el que no havia fet de xicoteta, recorde que ho vaig fer l’últim any que ens va dur a la fira . Jo ja era major d’edat però em vaig acomboiar de fer-me regalar una nina i encara la conserve com un tresor i és que ho és.



És l´únic regal que tinc de l’avi Violeta, una de les persones a les que més he estimat perquè ell em volia moltíssim. Ell  no va ser mai una persona convencional. Va ser un home arriscat i va viure així pràcticament fins quan ens va deixar amb setanta-set anys. De jove no sols l’havia agafat el bou per ser massa temerari, sinó que a més va estar en presó per haver demostrat les seues inclinacions polítiques d’esquerra quan la dictadura perseguia als que considerava els seus enemics. Mentre ell complia condemna per no saber callar i fingir, la seua dona Mercedes va caure molt malalta i abans de poder fer res per ella va morir deixant vidu a l’avi Violeta i orfe a mon pare amb tretze anys.
Violeta no era un malnom, era el seu segon cognom i tot el món el coneixia per eixe nom.  No crec que faça falta dir el que m’agrada, perquè és ara el meu pseudònim i quan arriba santa Caterina i després de quasi trenta anys em fa recordar amb nostàlgia l´únic avi que he conegut i que va ser una persona única i inoblidable.


diumenge, 20 de novembre de 2011

COM VA LA VIDA? II

Fa uns dies es va emetre la segona part d'aquest programa en el que Eduard Punset parla amb Andreu Buenafuente sobre el que sabem i el que hem d'aprendre encara.
Per si vols veure deixe l'enllaç.

dimecres, 16 de novembre de 2011

PATRIMONI IMMATERIAL

El professor Luigi Miraglia ha proposat signar un manifest perquè el llatí i el grec es reconeguen com a patrimoni immaterial d'Europa. Com ell diu, tot el vell continent reconeix en les civilitzacions grega i llatina les arrels històriques i un tresor inacabable de la memòria comú d'Europa. La llengua grega, aprofitant el seu inesgotable potencial per a formar noves paraules i la seua possibilitat expressiva, ha donat veu al pensament filosòfic i, per ell ha concebut conceptes com la llibertat, la democràcia, la política..Amb la llengua grega s'ha forjat tot el lèxic intelectual europeu de tots els àmbits del saber des de la medicina a la ciència en general.
El llatí ha seguit l'estela del grec i a més s'ha convertit en la mare d'un bon nombre de llengües del nostre entorn i el seu coneixement  no sols és recomanable , sinó molt útil per aprendre amb facilitat la llengua dels països veïns.
Uneix-te a la proposta i signa pel reconeixement del grec i el llatí com a patrimoni immaterial des d'ací.

dimarts, 15 de novembre de 2011

MENS SANA


Per al proper dissabte dia 19 de novembre està programada la primera marxa solidària per la salut mental.  A les 9'15 hi haurà una concentració a la Plaça Major per repartir samarretes i organitzar l'eixida. Està previst l'arribada a l'ermita a les 10'30 on s'esmorçarà. 

La tornada serà una hora més tard i a les 12 s'acabarà l'activitat amb un sorteig entre els participants.
El preu de l'activitat és de cinc euros i hi ha tickets a la vostra disposició en el centre excursionista de Vila-real, a l'institut Francesc Tàrrega, també es poden comprar en la secretaria del nostre centre Broch i Llop, a la llibreria Ausiàs de Vila-real  i en Castelló en AFDEM (al carrer Obispo Salinas) i a la llibreria Babel.
Com diu una bona amiga, el més important és la salut, i no sols la física,  i hem de fer un esforç per procurar aquest benestar i comprendre el patiment dels que sofrixen dolències tan poc visibles de vegades.

diumenge, 13 de novembre de 2011

PLANETA XUFA

Demà comença a Vila-real una nova edició del Festival de Curtmetratges que serà l'activitat més destacada al llarg de la setmana a l' Auditori.
També demà, en el primer dia de projeccions, hi tindrà lloc la visualització del curt "Planeta Xufa", un producte de la terra en el que participa l'amic Jose Parra i que no ens podem perdre si volem conèixer una nova dimensió de la diversió al més pur estil valencià.
En la foto l'equip de rodatge.

COM VA LA VIDA?

No sé si recordareu, com jo, els mesos que fa que els poders fàctics ens van privar de la possibilitat de sintonitzar TV3. 
També des de Catalunya se'n recorden de que ja no els podem vore. Per a comprovar-ho i si voleu gaudir d'una entrevista emesa per la televisió autonòmica de la que parlava podeu anar a aquest enllaç. Es tracta d'un programa on els protagonistes són Andreu Buenafuente i Eduard Punset. Crec que com a carta de presentació i garantia de qualitat i entreteniment no cal dir més.

dijous, 10 de novembre de 2011

ELS PORQUETS

Esta entrada va dedicada a dos porquets: el primer és el que va ser indultat el diumenge en Suera per l'oratge. Estava prevista una matança del porc que no es va fer per raons meteorològiques, però ja ens han anunciat que es deixa per a Nadal.
L' altre és el de la foto: crec que no fa falta massa comentari. 
El que resulta evident és que podria ser "l'animalet de l'any", si tal títol existira. I com solem dir: "que no siga més o que em quede com estic", perquè la falta de solvència econòmica pública es manifesta en deutes com els que venen reivindicant les farmàcies, i qualsevol dia ens pot afectar a d'altres. 
Van començar l'estiu passat retardant el pagament dels nostres sous cinc o sis dies respecte del que era normal (ens pagaven el 25 o 26 de cada mes) i ara cobrem el 30 o 31 (perquè no hi ha trenta-dos  dies al mes), i una no s'acaba d'acostumar i pensa si el porquet dels estalvis algun dia tindrà l'apariència del de la foto que adjunte i que no sé com es manté en peu.

dilluns, 7 de novembre de 2011

DOMUS BAEBIA

Avui hem anat com solem fer per aquestes dades als tallers didàctics de la Domus Baebia. Enguany hem fet el de cosmètica i el de les etapes de la vida. Com sempre ha estat un plaer aprendre de les "dominae" , Amparo Moreno i Charo Marco, que amb dedicació i entusiasme ens han ensenyat com es cuidaven els antics romans i quina era la forma de maquillar-se i també ens han fet un recorregut per la vida d'un infant romà des del naixement fins al moment del matrimoni.
Deixe unes fotes de record del dia.


divendres, 4 de novembre de 2011

EL DESAGRADABLE "DE"

En un post anterior parlava de "despedir" i ja vaig comentar que el prefix "de" indicava allunyament i absència. Amb el mateix formant s’ha ficat de moda un verb que no m’agrada gens: desaprendre (o desapendre) que el diccionari català balear diu que és sinònim del verb oblidar.
En molts contextos s’utilitza volen fer referència al que no haguérem hagut d’aprendre i que convé oblidar. Però, ¡què mala senyal oblidar l’aprés! Només cal vore als cada dia més malats d’Alzheimer que podem arribar a oblidar fins i tot el rostre que tenien abans de la malaltia.
En un espot publicitari se’ns anima a desaprendre. És curiós que en aquest llenguatge que busca emocionar positivament (molt recomanable per cert el llibre: Publicidad emocional), vaja a buscar-se un missatge on entre en joc aquest verb.
Em sembla de mal gust utilitzar-lo perquè coincideix en els símptomes  amb l'Alzheimer, la que es considera una de les malalties més pròpies de la nostra societat i de la futura, ja que el nombre de pacients augmenta progressivament com ho fa l’esperança de vida.
I és que el prefix de, ja d’entrada, és ú dels més desagradables. Hi ha d’altres que també tenen clares connotacions negatives, però al pobre “de” el trobem des de verbs tan desaprensius com  desatendre, desaprofitar, o desprestigiar a paraules que fiquen la por al cos com: depressió o devaluació. També el trobem en desesperar, o perdre l’esperança, descregut o que ha perdut  la fe, desarrelar o llevar les arrels.
Només quan entra en composició amb una paraula amb significat negatiu, de juga un paper positiu: desmentir, desatacar,  descansar i el més recomanable: desarmar. Però amb aquest sentit té pocs exemples, desafortunadament.

dijous, 3 de novembre de 2011

DE FIRES I MOSTRES

Novembre a Vila-real és el mes de la Fira de santa Caterina. Un event molt important i emotiu per als vila-realencs, però abans de que arribe aquesta, a finals de novembre, tenim altres pels nostres voltants i que es concreten este cap de setmana en tres ubicacions molt pròximes.
A Mascarell hi podrem visitar la Fira Medieval que allí ve fent-se els darrers anys i que té l'encant d'aquest xicotet i amurallat poble que no deixa indiferents als visitants. Serà del 4 al 6 de novembre.
En les mateixes dades està programada a Castelló la Fira del xocolate. És en la Pergola i a més del dolç que ens perd a la majoria d'humans, es podran degustar també misteletes i altres llepoleries.
Per últim cal recordar que com tots els primers diumenges de mes, Suera té programada una activitat durant el matí, en este cas i a banda del que tradicionalment es fa (convertir el poble en un museu obert), es recordarà la tradicional matança del porc.