gràcies per passar per ací

dijous, 20 d’octubre de 2011

AMANS ¿AMENS O DEMENS? (III)

Hi ha fets com el que ocupa a la policia des de fa onze dies que ja no sé si entra en este apart que estic dedicant a ¿l'amor?.
Dos xiquets desapareguts són motiu d' atenció de tots els mitjans de comunicació i de l' opinió pública en general. Resulta incomprensible que es puga donar una desaparició d' aquest tipus mentre estaven en companyia  de son pare.
Com va passar fa alguns anys amb una xiqueta estrangera, sembla que el cas té molt mala pinta i que després de tantes hores trobar als crios és missió quasi impossible.
Quina classe d'amor hi ha darrere de fets tan dramàtics com esta desaparició?. Es pot perdre el cap i fer pagar als fills les desavenències amb la ex muller?
On ha quedat la frase bíblica on es comparava l'amor de Déu amb el de un pare que no és capaç de donar-li a un fill una pedra si demana pa?. Fins on hem perdut el cap en esta societat que ni tan sols respectem els drets dels menors, quan eixos són els nostres propis fills??
Estava esperant que el cas es resolguera i no haver de parlar-ne d'un tema tan trist, però els dies passen i l' esperança va perdent-se. 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada