gràcies per passar per ací

dilluns, 17 d’octubre de 2011

AMANS ¿AMENS O DEMENS? (II)

En la terminologia moderna els ha donat per anomenar “companys sentimentals” als que viuen en parella. És clar que ara no es veuen amb bons ulls  els termes “marit” i “muller”, quan la gent no es casa i només s'ajunta.
A mi em sembla que també la paraula “amant” sona arcaica i sols es fa servir en contextos molt concrets i quan es pilla “in fraganti” als que legalment no haurien d'intimar.
Siga com siga, és una aberració que els que s’han convertit en parelles, o companys sentimentals passen d’ amadors a assassins amb una freqüència que horroritza. En el present 2011 han estat assassinades cinquanta-una dones a mans dels que es suposava les estimaven fins que va deixar de fer-ho i ,a més, les va arribar a odiar tant com per a matar-les.
En esta societat que es proclama igualitària i no discriminadora, les excepcions confirmen que hi ha regles que el temps no canvia: el sexe dèbil segueix sent-ho, malgrat les lleis i els avanços socials. Per a massa homes la dona és una pertinència i com en temps dels romans es creuen que segueixen tenint dret “vitae et mortis” (de vida i mort) sobre elles.
El govern fa campanyes de sensibilització per a que les dones denuncien els maltractes, però de les víctimes d’enguany només un 27’5% havien presentat denuncia, encara que vistos els resultats, denunciar no vol dir salvar la vida. Com es passa d’ amans a demens?. És pur masclisme?

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada